5 d’ag. 2009

Dies 9 i 10: Mont Fuji

Bones! Un dia tard, però aquí està l'entrada, que ahir no vaig poder pel cansament i acumulació de mails que tenia...

El Fuji va anar molt bé, i molt difícil de pujar, de veritat...

Tota la pujada va ser difícil, sent moltes parts de roca que havies de gairebé escalar i et donava ganes de tirar enrere, pero ja que estaves a la meitat, era millor no tirar enrere..

En el moment semblava impossible, però al cap d'unes horetes ja ho veies tot millor i podies dir... He pujat al Fuji!

No explicaré molt al detall, ja que és tard, ara comencem ja les escursions fora de Tokyo, pel que arribarem tard i tinc dos dies pendents d'explicar, així que faré un resum ràpid i pujaré unes quantes fotos.

Vam començar a pujar tots 10, amb calma, separant-nos alguns ja des del principi. Per si de cas, havíem quedat que si algú decidia tirar enrere, quedàvem a la 5a estació, ja que l'autobús ens deixava a allà.

El planning era sortir a la tarda de la 5a estació, i fer parada a sopar a la 8a estació, ja que el Fuji té per la pujada uns petits refugis, on pots descansar una mica, però a fora, ja que per entrar a dins costava 1000 yens l'hora, que venen a ser uns 8 euros... massa diners :P

Al final vam trobar-nos a la 7a estació, on la Laura, Cristina i Sandra van decidir parar i ens van enviar un sms per avisar-nos que marxaven a l'hostal, mentre que la Jenni i jo ens vam separar de la resta del grup, ja que em vaig trobar algo malament per l'altura i vaig haver de parar dos cops, però va passar-se i vam poder continuar a un ritme més tranquilet...

Després ens vam trobar a la 8a estació amb la resta del grup, on vam continuar després de descansar una mica, fins a dalt de tot a la cima per veure sortir el sol.

Allò semblava la rambla de Barcelona en ple Sant Jordi... molts japonesos en línia i fins i tot policies per controlar la gent pujant...

Per això, ens vam separar en dos grups: Eva i Alex per una banda, i Domingo, Alberto, Jenni, Osu i jo per una altra, trobant-nos més endavant.

Vam veure sorti el sol amb un fred que pela, i sincerament estava geladíssima, fins i tot japonesos m'oferien parxes tèrmics per l'esquena de com estava, però ja un anteriorment ens l'havia donat a la Jenni i a mi.

Vam baixar amb tranquilitat, ja que la baixada era més tranquila, amb sorra i pedretes que feien relliscar, però més tranquil i menys cansat...

Això és la 5a estació, a l'arribar.



Fotos de la pujada al Fuji:









Aquest és un exemple d'una de les parets de pedra que havíem "d'escalar".


Una de les estacions:




Arribada al cim i sortida del sol:







Ja la baixada del Fuji:











Quan vam arribar a baix, tot i tenir sol per la baixada, estava tot ple de boira, que no deixava veure res:




Fotos en grup i altres:

Eva i Alex al sortir el sol en el cràter del Fuji, ja que es van separar de nosaltres:




Les tres que es van retirar des de baix al sortir el sol, amb el Fuji sense cap núvol, realment preciós.




Tres fotos clau: primer tots abans de començar, segona els del meu grupet que vam arribar junts a dalt de tot, i tercera tots els que vam arribar al cim, un cop ja estàvem a baix del Fuji, esperant el bus.



En resum? complicat, però val la pena. Vam començar a les 18h de dilluns a pujar el Fuji per anar de nit, arribant a baix de tot els últims a les 11h de dimarts. Unes quantes hores, tot i que vam parar bastants cops per descansar i menjar alguna cosa.

Ja us ho explicaré tot millor!

3 comentaris:

figueroas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
figueroas ha dit...

Enhorabuena a los que llegasteis a la cima.
Mamá y tía de Laura.
Fans incondicionables de JAPÓ-09.
Recuerdos a Laura.

josep ha dit...

Es per penjarte Miriam, vares pujar al Pedraforca arrastrante per no quedarte sola pel cami, i ara et tiras 8 horas per pujar al FUJI.
Josep